Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX
Santiago Gorostiza Jordi Honey-Rosés, Roger Lloret
En plena Segona República, la Generalitat de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de Salinitat (1933), destinada a controlar el problema que suposava la mineria de sals potàssiques al Bages pel subministrament d’aigua de la ciutat de Barcelona. Com a resultat, es va establir un modern sistema de monitoratge de la qualitat de l’aigua del Llobregat i el Cardener. La qüestió va estar sovint a les pàgines dels diaris, en notícies, reportatges i fins i tot acudits. Hi havia protestes contra la “impurificació dels rius”, a on convergien associacions de pescadors i influents anarcosindicalistes. Amb el final de la Guerra Civil, el problema va desaparèixer de l’esfera pública, però va continuar present als despatxos de l’estat franquista.
Vuitanta anys després, l’extracció de potassa continua, i també ho fa la controvèrsia sobre l’impacte de la salinització de la conca del Llobregat. L’any 2014, la Comissió Europea va expedientar a Espanya pels permisos a les mines de potassa del Bages, i diferents procediments judicials tornen a ocupar les pàgines de la premsa.
Rius de Sal explica tot això i més. El llibre és una recerca històrica basada en fonts d’arxiu que detalla l’origen del conflicte, aprofundint en les polèmiques generades als anys 30 i les solucions previstes per la Generalitat, centrades en la construcció d’un col·lector de salmorres que, malgrat que va ser projectat durant la dècada de 1930, no es va construir fins als anys 80. Rius de Sal narra la història d’un dels grans conflictes socioambientals de Catalunya, i dels seus primers protagonistes.